La Siebel Flugzeugwerke KG, va ser una companyia alemanya
fundada per Friedrich Wilhelm Siebel el desembre de 1937 a Halle (Alemanya) dedicada a la construcció d'aeroplans. Alguns
dels seus dissenys van tenir un gran èxit comercial, com el Si-202 Hummel, una
petita avioneta amb totes les comoditats, robusta i poc exigent, amb cabina
tancada, que va facilitar l'expansió de l'esport de volar a Alemanya en 1938.
La companyia es va especialitzar en el disseny i la
construcció d'avions de passatger i de transport, i també d'avionetes
d'esbarjo. En
el camp militar, en 1943 la companyia va construir alguns aparells sota
llicència per Heinkel, Fock-Wulf i Dornier, havent de recórrer als presoners de
guerra dels camps de treballs forçats de Buchenwald, com a mà d'obra davant la
manca de recursos.
 |
| Estat en què va quedar la factoria Siebel, després dels atacs dels Aliats |
En 1944 Siebel va construir per encàrrec del Deutsche Forschungsanstalt für
Segelflugzeug (DFS) un avió supersònic, el DFS-346, caracteritzat per tenir les
ales en forma de fletxa en 45º i l'estranya posició del pilot, que havia de
pilotar l'aparell pràcticament estirat. Es va construir només un prototip.
Al 1945, durant les últimes etapes de la Segona Guerra
Mundial, la factoria Siebel va quedar pràcticament destruïda pels continuats
bombardejos dels aliats, d'aquesta manera la companyia va cessar les seves
activitats.
Al final del conflicte, després d'un rigorós control del
territori per els EUA, l'àrea va ser assignada a la influència soviètica que exigia
que es reprengués del desenvolupament del DFS-346. Però l'octubre de 1946, les instal·lacions van ser desmantellades i la totalitat
del projecte, fins i tot els treballadors juntament amb les seves famílies van
ser traslladats a Podbersje, a uns 129 km del nord de Moscou.
L'AVIÓ DE SIEBEL
SIEBEL Si-201
En 1937 el RLM va fer un requeriment per a un avió d'observació lleuger de disseny competitiu, amb l'especificació que fora de vol lent i de gran visibilitat. Així, dues companyies van presentar els seus projectes, la Fieseler amb el seu Fi-156 Storch, i la Siebel Flugzeugwerke KG, amb el seu Si-201. Mentre que el Fi-56 va seguir molt de prop el concepte sol·licitat, el Si-201 a simple vista resultava una mica grotesc. La cabina era poc ergonòmica i més que la d'un avió semblava la d'un telefèric. Disposava d'un motor Argus As-10C de vuit cilindres en V invertida refrigerat per aire, que va ser muntat sobre de l'ala com un retro-empenyedor, amb una hèlix de diapasó fix de quatre pales. Els dispositius d'elevació a la zona alta de l'ala eren de tipus ranura tipus Fowler, que servien com alerons. El buc estava construït en tub d'acer soldat i xapa metàl·lica, l'ala era de fusta xapada. El pilot i l'observador s'asseien en tàndem, l'observador estava col·locat davant del pilot.
 |
| El primer Si-201 V1 amb la seva cabina "Telefèrica" |
El primer de dos prototips de Si-201 va volar durant a
principis de l'estiu de 1938. Va
revelar excel·lents característiques d'enlairament i aterratge curt (STOL), i
posseïa característiques acceptables de vol lent bastant comparables a Fi-156
Storch. Però
a aquesta velocitat lenta, el prototip patia una important vibració a la cua i
encara que no era perillós per a la navegació, resultava molt molest. Siebel va fer un esforç considerable per solucionar el
problema de les vibracions, així va aparèixer un segon prototip, que va
destacar en una millora dels dispositius de vol així com alguns canvis en la
cua.
 |
| El segon prototip V2, aquesta vegada amb un hèlix de tres pales |
Però el defecte més gran del Si-201 va demostrar ser la
poca càrrega que era capaç de transportar causa de les seves condicions
estructurals, decidint desestimar el projecte. Quan van ordenar a Siebel abandonar el desenvolupament de
l'avió, el problema de la vibració de cua encara no estava resolt.
Característiques:
Origen: Siebel Flugzeugwerke KG.
Any d'aparició: 1938.
Tipus: Avió de reconeixement.
Planta motriu: 1 Argus As-10 C en configuració de retro-empenyedor.
Envergadura: 14 m.
Longitud: 10,4 m.
Alçada: 3,4 m.
Pes buit: 1.120 kg.
Pes màxim: 1.440 kg.
Autonomia: 450 km.
Velocitat màxima: 185 km hora.
Velocitat de grimpada: Sense informació.
Sostre de servei: 5.500 m.
Tripulació: 2, Pilot i observador.
Armament: Cap.
Càrrega bèl·lica: Cap.