 |
| Logotip de la companyia |
La companyia alemanya Bachem-Werk GmbH de Waldsee, va ser fundada el 10 de febrer de 1942, per l'enginyer diplomat Erich Bachem. Aquesta companyia en els seus inicis fabricava peces de recanvi i equipament per als avions de motor de pistó.
Erich Bachem era un dissenyador de planadors molt eficient, que es va convertir en el director tècnic de la companyia d'avions Gerhard Fieseler Werkw GmbH. Entre els seus molts dissenys está el seu del Fi-156 Storch i el projecte de l'interceptor coet tripulat Bachem Ba-349 Natter de fabricació artesanal, que va arribar amb massa retard en la contesa i no va tenir cap efecte positiu.
Un cop finalitzada la guerra, la companyia es va dissoldre.
 |
| La factoria Bachem-Werk G.m.b.H. a l'any 1944 |
EL PRINCIPAL PROJECTE DE BACHEM
BACHEM BA-349 NATTER (Escurçó)
 |
| Un Bachem Ba-349 Natter recuperat, Observeu el morro amb els 24 coets |
El 1944 Alemanya ja sabia que havia perdut la guerra, enrere quedaven les fàcils victòries usant la Blitzkrieg, els Bf-109 i FW-190 que abans tanta por infonien ja no controlaven el seu propi espai aeri i el RLM contemplava impassible els cada vegada més violents bombardejos en massa per part de nord-americans i britànics.
Com es podia fer front a les tancades formacions de bombarders B-17. Acostar-s'hi suposava exposar-se al foc de diverses metralladores defensives concentrades en un sol avió i les pèrdues començaven a ser alarmants, a més que amb els sistemes tradicionals no es podien provocar massa baixes en una formació de més de 1.000 aparells. Amb aquest panorama Alemanya va haver de passar a la defensiva buscant solucions que s'adaptessin als problemes que sorgien, en aquest cas els nombrosos bombardejos.
El dia 1 d'agost d'aquest mateix any, el RLM va posar en mans de herr Oberst Knemayer la sol·licitud de buscar una solució que frenés aquests bombardejos. Knemayer va oferir al costat de l'enginyer Erich Bachem una mena d'avió interceptor impulsat mitjançant coets que no tenia res a veure amb els seus homòlegs clàssics. La base del Natter devia ser fabricat amb materials no estratègics (arribats a aquest punt la fusta es podia considerar estratègica, usant-se en la fabricació d'aquest avió una de baixa qualitat) i per obrers poc especialitzats en la seva construcció.
 |
| Enlairament d'un Bachem |
El motor escollit per equipar el Ba-349 va ser un Walter 109-509A-2E de combustible líquid que es valia de la barreja de T-Stoff i C-Stoff oferint una empenta variable els valors oscil·laven entre els 150 i els 1.700 kg d'empenta i que li imprimia una velocitat de 800 km hora. En la fase d'enlairament el motor principal era ajudat per 4 petits però eficaços coets BMW Schmidding 553 de combustible líquid acoblament dos a la cua, l'empenta durava només 10 segons, després dels quals es desprèn podien, i que permetien una potència total de 2.000 kg.
Un dels problemes que es van presentar en enlairar verticalment va ser el que en abandonar la rampa la velocitat era de només uns 60 km hora el que feia ineficaces les superfícies de control i per a la solució es va recórrer al mateix sistema usat en la V2, superfícies de control deflectores en la mateixa tovera de sortida. Com que no podia tenir el Nat-ter la mateixa acceleració que una V2, les superfícies de deflexió havien de suportar la temperatura una mica més de temps pel que van ser refrigerades mitjançant una cambra d'aigua.
 |
| Un Bachem amb tren d'aterratge |
 |
| Observeu l'efecte d'un Bachem sobre un B-17 americà |
En funcionament l'interceptor tenia nombroses similituds amb els míssils antiaeris. El procediment consistia a ser llançat des d'una rampa vertical just quan els bombarders passessin de la zona, sent controlat per un operador que ho dirigia mitjançant control remot cap al seu objectiu. Una vegada establert contacte visual amb els bombarders el pilot prenia el control i es dirigia cap a la formació disparant la salva de 24 coets de 73 mil·límetres que estaven allotjats al morro, prèvia separació de la coberta protectora aerodinàmica, a una distància segura. Un cop disparada la seva càrrega, el Natter ja sense combustible escapava de la zona a una velocitat moderada accionant el pilot un mecanisme que separava el motor de la resta del buc i que queia suaument gràcies a uns paracaigudes per a la posterior recuperació i reutilització.
Estava previst que la forta desacceleració expulsés al pilot de la cabina que també cauria frenat pel seu propi paracaigudes salvant-se així els dos elements vitals de l'avió i estavellant la resta. Després d'algunes proves efectuades sense tripulació el Bachem Ba-349 Natter va enlairar finalment amb un tripulant, el dia 28 de febrer de 1945, pilotat pel Oberleutnant Lothar Siebert, que malgrat el risc que corria davant la poca fiabilitat de l'artefacte, es va oferir voluntari per a la realització de tal prova.
L'interceptor es va enlairar satisfactòriament de la seva rampa de llançament, però al cap de pocs segons els allí presents van observar amb estupefacció, com la coberta de la cabina es desprenia precipitant sobre els seus caps i com el Natter es desviava del seu curs, abandonant la vertical mentre descrivia un arc i precipitant a terra amb el seu pilot encara al seu interior. El Natter es va desintegrar i el seu ocupant Lothar Siebert va morir a l'acte. Els motius de l'accident mai van ser aclarits, ja que encara que el pilot quedés inconscient per un cop de la cúpula en desprendre, en aquesta fase el control era dirigida per ràdio. No obstant la producció ja estava en marxa fabricant 36 exemplars de la versió A i 3 exemplars per a proves de la versió B.
A l'abril d'aquest mateix any va ser instal·lada una bateria de 10 Ba-349-A en Kircheim prop de Stuttgart, muntats en els seus llançadores i amb la dotació de pilots llesta per actuar en qualsevol moment. L'oportunitat per entrar en acció mai va arribar ja que van ser sorpresos per la infanteria nord-americana. Amb aquesta actitud es mostra el grau de desesperació que es vivia, ja que amb el prototip estavellat i sense cap prova posterior, es va seguir endavant amb el projecte. Després d'això cap altre Natter alemany va emprendre el vol. Si no hagués estat així aquests petits però terrorífics enginys voladors, haguessin causat veritables estralls entre l'aviació aliada.
Tan sols l'impacte d'un dels seus coets d'atac podria haver causat importants desperfectes en un bombarder enemic, dos impactes significarien, serioses avaries que li impedirien continuar el raid aeri, mentre que tres impactes significarien la seva destrucció total.
Versions del Bachem Ba 349 Natter
BA-20 V: Models experimentals.
Ba-349 A: Models de pre-sèrie.
Ba-349 B: Versió final per producció. Redissenyat aerodinàmicament i amb un nou motor que augmentava la seva autonomia fins als 260 segons. Un dels 3 aparells construïts va ser provat després de la guerra.
Ba-349 C: Versió ideada per ser transportada i llançada en un camió que podia desplegar una rampa inclinable 80 º i que tenia una capacitat per a dos Natter.
Característiques:
Origen: Bachem-Werke GMBH, en Waldsee.
Any d'aparició: Febrer de 1945.
Tipus: Interceptor coet de defensa.
Planta motriu: Un motor coet Walter HWK 109-509C-1 de 2.000 kg d'embranzida, llançat verticalment de dues maneres: amb 4 motors de propergol sòlid de 500 kg d'embranzida, o amb 2 motors de propergol sòlid de 1.000 kg d'empenta.
Combustible: Reacció de T-Stoff i S-Stoff: El peròxid d'hidrogen del T-Stoff reacciona amb la hidrazina de S-Stoff donant lloc a nitrogen gas i vapor d'aigua. El peròxid d'hidrogen del T-Stoff reacciona amb el metanol del S-Stoff produint diòxid de carboni i aigua. La combustió és segura i arriba als 1.800 ºc.
T-Stoff: 435 litres (oxidant) Composició en % en pes: Peròxid d'hidrogen (80).
Aigua (20). Estabilitzants (àcid forfóric + fosfat de sodi + ...).
S-Stoff: 190 litres (carburant). Composició en% en pes: Alcohol metílic (57) Hidracina (30). Aigua (13). Catalitzador de cianur contenint potassi i coure.
Envergadura: 3,6 m.
Longitud: 6,02 m.
Alçada: 2,25 metres
Velocitat màxima: 1.000 km hora en vol horitzontal.
Pes buit: 880 kg.
Pes màxim: 2.230 kg.
Velocitat de grimpada: 11.100 m minut.
Sostre operatiu: 11.500 m.
Autonomia: Dos minuts i 10 segons o entre 20 i 50 quilòmetres depenent de l'altura.
Tripulació: Un pilot.
Armament: 24 coets Föhn de 73 mm estabilitzats per aletes o 33 coets R4M de 55 mm o 2 canons automàtics MK-108 de 30 mm amb 30 projectils cadascun.