 |
| Logotip de la companyia |
El seu major assoliment va ser Göppingen Gö-9, un planador a qui se li va acoblar un motor amb una hèlix d'empenta posterior mitjançant un eix extensible. Una de les característiques avançades d'aquest petit avió de prova, era el seu modern tren d'aterratge tipus tricicle completament retràctil a través d'un sistema d'engranatges. Va ser usat principalment per la Luftwaffe com avió d'observació.
Després de la guerra, i a causa de la prohibició per l'ocupació aliada de la construcció d'aeronaus, la companyia va fabricar llits, carretons, ràdios, i altres mobles. El 1951, les prohibicions van ser aixecades i l'empresa va tornar a la construcció de planadors.
 |
| Provant un prototip de planejador a Wüsterburg en 1939 EL PRINCIPAL PROJECTE DE ¨GÖPPINGEN
GÖPPINGEN GÖ-9
El 1937, una patent va ser presentada per primera vegada per a un nou avió que seria propulsat per dos motors situats en el mateix buc, un situat a la part davantera de tracció i una a la part de darrere, empenyent. El principal avantatge d'aquest disseny seria l'augment de potència sense els problemes d'arrossegament auxiliar de dues góndoles de motor. Poc després, el professor Claudio Dornier va començar a dissenyar una aeronau que incorpori aquestes característiques. Aquest projecte finalment va esdevenir el Dornier Do-335, l'avió més ràpid d'hèlixs de la Segona Guerra Mundial.
Però abans, un avió de proves va ser encarregat per tal de demostrar la viabilitat d'una hèlix d'empenta posterior mitjançant un eix extensible. Dissenyat pel doctor Ulrich Huter i construït a la fàbrica de planadors Schempp-Hirth en Wüsterburg, l'avió de prova va ser designat com el Göppingen Gö-9.
El Göppingen Gö-9 va ser un avió petit. El buc era cilíndric, amb les ales situades a la part alta del buc. L'extrem de la cua era cruciforme dissenyada, amb l'aleta inferior proveïda d'una petita roda que actuava com un amortidor de cua per evitar que l'hèlix posterior colpegés el terra durant la maniobra d'enlairament. El pilot s'asseia en una cabina situada a la part davantera de l'aeronau, completament envidrada elaborada amb un gruix vidre resistent.
Una de les característiques avançades d'aquest petit avió de prova, era el seu modern tren d'aterratge tipus tricicle completament retràctil a través d'un sistema d'engranatges. La seva planta motriu constava d'un motor Hirth ME M60 R en línia refrigerat per aire que només desenvolupa 80 cavalls de força. El motor va ser muntat al costat de la cabina, al centre de les ales. Un llarg eix extensible corria al llarg del buc darrere portant l'empenta a través d'un engranatge a l'hèlix de quatre pales.
Registrat com D-EBYN, el Göppingen Gö-9 va ser provat àmpliament a terra abans que en l'aire. Els primers vols de prova es van realitzar a principis de 1940, i va ser remolcat en l'aire per un bombarder Dornier Do-17. Als comandaments del pilot de proves Quenzler Dornier, el Gö-9 es va demostrar que es manejava bé, demostrant a més la seva total funcionalitat com a avió de motor posterior. Molts més vols de prova es van fer, i el petit Göppingen Gö-9 fins i tot va realitzar el seu propi vol en solitari que va durar dues hores. La destinació final d'aquest avió de proves tan interessant es desconeix.
Característiques:
Origen: Sportflugzeugbau Schempp-Hirth a Wüsterburg (Alemanya).
Any d'aparició: 1940.
Tipus: Avió experimental usat en principi per a observació.
Planta motriu: Un motor Hirth hm 60, 60 kw (80 cv)
Envergadura: 7,20 m.
Longitud: 6,80 m.
Alçada: 2,35 m.
Pes buit: 580 kg.
Pes màxim: 729 kg.
Autonomia: Aproximadament 500 km.
Velocitat màxima: 220 km hora.
Velocitat de grimpada: Es desconeix.
Sostre de servei: 2.000 m.
Tripulació: 1 pilot.
Armament: Cap.
Càrrega bèl·lica: Cap.
|