Sack

La companyia Mitteldeutsche Motorenwerke GmbH, va ser creada el 1939 a Taucha, prop de Leipzig.

La fàbrica estava situada al nord-oest de la població, en una zona boscosa que pertanyia a Leipzig. Aquesta empresa es dedicava a la fabricació de motors d'avió per a la companyia Junkers, com Junkers Jumo 205, Jumo 211 o Jumo 213 turbojet i el Jumo 004. El 1944 tenien més de 10.000 obrers, la majoria eren treballadors forçosos procedents de camps de concentració.

Potser com anècdota curiosa, és que en el 1944 aquesta empresa es va construir un únic prototip d'avió, el As-6, dissenyat per Artur Sack, un prototip d'avió d'ala circular, molt futurista per a la seva època.

El 1945, l'empresa va sofrir els atacs de l'aviació aliada, sent desmantellada completament a finals d'aquest mateix any.

L'AVIÓ DE SACK 

El 27 de juny de 1939, es va dur a terme el primer concurs nacional d'Alemanya de models d'aeromodelisme amb motor de combustió, que va tenir lloc a Leipzig-Mockau. Arthur Sack, un pagès entusiasta dels avions, va entrar a competir amb una aeronau d'ala circular de la seva construcció que va denominar model Sack As-1. Aquest petit model de 125 cm de longitud, tenia un pes de 4,49 kg, i el seu motor Kratmo-30 de 0.65CV movia una hèlix de 59,7 cm de diàmetre.

Els participants en l'esdeveniment, havia de cobrir amb els seus models un vol d'anada i tornada fins a la meta utilitzant un mecanisme de ràdio control. No obstant això, aquest primer intent va resultar ser un rotund fracàs per a molts participants. Sack no va escapar a l'onada de mala sort. El seu "plat volador" va ser incapaç d'aixecar del sòl i finalment, Sack el va haver de llançar manualment a l'aire.

Després d'aquest "enlairament assistit", el model va aconseguir recórrer 100 metres de vol estable. Malgrat tot, Arthur Sack va ser molt afortunat, ja que entre els espectadors de l'esdeveniment hi havia el ministre de l'Aire Ernst Udet, que estava profundament impressionat per aquest tipus d'aparell. Udet es va interessar pel projecte i va animar Sack a seguir endavant amb les seves investigacions. Gràcies a un petit suport del RLM (per recomanacions d'Udet), Sack va seguir amb el desenvolupament dels seus models però sense gaire pressupost. En tres anys, i amb l'ajuda del brillant doctor Alexander Lippisch, va aconseguir que prengués forma la seva nova creació, el Sack AS-5.

El As-5 era un aeromodel monomotor d'ala circular, de molt baix pes i mida reduïda ( 50 cm de longitud). Va volar en 1943, i davant tal esdeveniment i sempre recolzat per Udet, el RLM va decidir sufragar les despeses d'un prototip a mida real. Arthur Sack va dissenyar el seu primer avió tripulat, el Sack As-6.

El As-6

El As-6 va ser construït a l'empresa Mitteldeutsche Motorwerke GmbH de Taucha, al nord-oest de Leipzig, però el l'acoblament final es va realitzar als tallers Flugplatz- Werkstatt, a la base aèria de Brandis a principis de 1944.

El As-6 va ser un conglomerat estrany d'altres aparells. Així doncs, la cabina, el seient i el tren d'aterratge pertanyien a un vell i arruïnat Messerschmitt Bf-109 B, el motor Argus As 10C-3 de 240 cavalls de força es va recuperar d'un atrotinat Bf-108. El costellam del buc i les ales van ser construïts nous amb fusta tractada amb impermeabilitzant i acoblada amb Tego-film.

La primera prova de rodatge en terra es va dur a terme el febrer de 1944 amb el suposat interès i curiositat de la Luftwaffe a descobrir un avió nou. En aquesta prova, el As-6 es va elevar uns centímetres però de sobte va fer un gir i va caure estrepitosament a terra resultant molt malmès. El motiu era que el timó de cua no era prou maniobrable. A la segona prova, el tren d'aterratge dret es va trencar durant el recorregut i va patir danys en les estructures alars.

Al principi es va creure que els problemes constants eren deguts a la baixa potència del motor, que no tenia la suficient potència per elevar la nau, però a causa de l'escassetat d'aquests durant la guerra no es va substituir, sinó que es va decidir canviar l'angle d'incidència movent el tren d'aterratge 20 cm cap enrere. Això va significar tenir el tren d'aterratge massa cap enrere i per tant, l'avió podria inclinar perillosament cap endavant durant l'enlairament, podent comportar la destrucció de l'hèlix. Per compensar aquest inconvenient, se li van instal·lar els frens d'un Ju-88 i 70 kg de llast a la secció de popa.

La tercera prova es va dur a terme el 16 d'abril de 1944 a la pista d'aterratge de Brandis, on el As-6 va recórrer en línia recta 400 m però sense elevar-se. En la quarta i última prova el As-6 va volar durant uns minuts, però de sobte va patir un brusc gir cap a l'esquerra a causa de la torsió del motor el que es coneix com "l'efecte torque". Les ales eren massa curtes per compensar el torque del motor. El pilot va poder controlar l'avió que va poder aterrar amb prou feines sense patir danys.

El As-6 vist d'esquena

El pilot de proves Rolf Baltabol que havia pilotat el As-6 des d'un principi, va dir a Sack que era tot un perill volar amb aquest avió, que a l'avió li faltava motor i que els mecanismes de control li faltaven molt a desitjar, recomanant-li que es fessin més proves en el túnel de vent abans que ningú intentés volar amb el nou. Davant aquestes advertències tan contundents, Sack decidir emmagatzemar el As-6 en un hangar fins a poder solucionar tots aquests problemes. En aquest mateix hangar, el AS-6 va ser danyat durant un atac dels bombarders de la USAAF a l'hivern de 1944. Els desperfectes van ser tan importants que l'aparell es va desballestar.

Quan les tropes nord-americanes van entrar a la base aèria de Brandis a l'abril de 1945, no van trobar cap rastre del As-6. En realitat només queda testimoni escrit i gràfic del que podia haver estat un dels avions més singulars de la història de l'aviació alemanya. En qualsevol cas es tracta de la complexa història d'un model imaginat per Arthur Sack, un pagès alemany que va dissenyar un prototip d'avió militar.

Existeixen models d'aeromodelisme a motor de semblants característiques al As-6. Un d'ells de menor grandària destacar a la pel·lícula "Operació soldats de joguina", del director Daniel Petrie Jr, realitzada el 1991.

Característiques:

Origen: Mitteldeutsche Motorenwerke GmbH de Taucha, ensamblat en els tallers Flugplatz-Werkstatt de Brandis.

Any d'aparició: 1944.
Tipus: Prototip experimental.
Planta motriu: Un motor Argus de 8 cilindres As 10C -3 de 240 cv en V invertida refrigerat per aire.
Envergadura: 19,62 m.
Longitud: 6,4 m.
Alçada: 2,96 m.
Pes buit: 900 kg .
Pes màxim: 1.000 kg .
Autonomia: Sense informació.
Velocitat màxima: Sense informació.
Velocitat de grimpada: Sense informació.
Sostre de servei: Sense informació.
Tripulació: 1 pilot .
Armament: Cap.
Càrrega bèl·lica: Cap.